Reproducció assistida

El jutjat de primera instància no va autoritzar l'ús del material genètic d'una persona després de la seva mort, ja que segons l'article 9 de la Llei 14/2006, de tècniques de reproducció humana assistida, que regula la reproducció assistida post mortem, s'estableix la necessitat del consentiment exprés per a l'ús de material genètic després de la mort d'un dels progenitors.

La part apel·lant va argumentar que hi havia un presumpte consentiment basat en el desig de la parella de tenir fills, manifestat en consultes mèdiques pregestacionals i en el fet que ja havien iniciat un procés de reproducció assistida abans de la mort del pare.

El Tribunal determina que aquestes indicacions no constitueixen un consentiment exprés, necessari pel caràcter personalíssim de la decisió de reproducció. El Tribunal va destacar que el consentiment ha de ser formal i específicament atorgat per a la inseminació post mortem, i que no pot ser substituït per testimonis o indicis.

A més, el Tribunal aborda la qüestió de la recuperació espermàtica pòstuma, assenyalant que no està regulada expressament a la Llei 14/2006, la qual cosa genera inseguretat jurídica. En aquest cas, l'extracció del semen del difunt es va autoritzar judicialment després de la seva mort, però sense el consentiment exprés necessari per a la seva utilització posterior.  La jurisprudència internacional sobre reproducció assistida post mortem destaca la importància de l'autonomia reproductiva i l'interès superior de l'infant.

El tribunal desestima el recurs d'apel·lació, confirmant la decisió del jutjat de primera instància de no autoritzar l'ús del material genètic. Cal complir amb els requisits legals establerts en la Llei, inclòs el consentiment exprés i el termini de 12 mesos per a l'ús del material genètic després de la mort.